dissabte, 6 de febrer de 2010

Nadius digitals, la segona escletxa digital i d'altres ...

Molt s’ha escrit i parlat ja sobre els nadius digitals a aquestes alçades com per pretendre descobrir res de nou. Crec que tots som perfectament conscients que qualsevol adolescent d’avui en dia en el seu procés de creixement viu immers en un entorn  basat en aparells i tecnologies digitals, les quals són i seran la base de la gran majoria de processos quotidians amb que els humans ens trobem cada dia tant en l’àmbit personal com professional.

Tot i aquesta sensació que els adolescents tenen “guanyat” tot el que està relacionat amb les noves tecnologies, cal no caure en l’error de pensar que pel fet de relacionar-se amb aparells i tecnologies digitals seran futurs usuaris avantatjats. Com a mínim no és garantia que sàpiguen aprofitar-ne totes les seves possibilitats.
Per l’experiència que he pogut tenir amb aquests col·lectius, tot i que la situació d’entrada sorprèn una mica, tendim a pensar que darrera de l’aparença de grans dominadors d’aquestes tecnologies s’hi amaguen grans mancances. La realitat és que podem trobar joves amb gran facilitat per trobar i interaccionar en jocs online, participar en xarxes socials amb centenars de contactes, mantenir converses vertiginoses a múltiples bandes, i sobretot simultaniejar-ho amb una altra activitat principal (classes, exercicis, estudiar, ...). Però a la vegada aquestos mateixos joves (una proporció alta) els costa molt fer un document de text amb format correcte (tabulació, vinyetes, etc...), realitzar una recerca òptima d'informació a la xarxa, elaborar una resposta pròpia a partir d'altres opinions, etc..
Així doncs aquesta diferència d'ús i per tant de nivell d'exercici de competències relacionades amb la informació i el coneixement diferents autors en denominen segona escletxa digital. Per tant amb aquesta etiqueta s'entra a especificar el tipus d'aprofitament de les TIC, a diferència de la tradicional escletxa digital (o “primera”) que marca la diferència entre els que hi tenen accés i els que no.
Si fem un petit rastreig per la xarxa dels termes plantejats fins ara, ràpidament podrem constatar les diferents denominacions i punts de vista al respecte;

En un apunt de Salvador Llopis al bloc d’EducaconTIC, considera que els joves son especialistes TC (tecnologies de la comunicació) i que cal potenciar la “i” (informació). D'aquesta forma es pot potenciar la capacitat d'afegir a les competències digitals una estratègia i unes eines que els ajudin a recopilar informació i transformar-la en coneixement.
 
D'altra banda tant @seniormanager com @fisica3 apunten el terme verges digitals al gran grup d'usuaris de les tecnologies de la informació i la comunicació que es queden en un primer nivell d'interacció.

Felipe G Gil fa en un apunt força interessant, mitjançant una entrevista a un jove, el plantejament de la generació transmèdia. Una generació que experimenta amb una manera de llegir, d'escriure, de crear, de comunicar, de desenvolupar audiovisualment.

 Per últim apuntar el plantejament que fa Cecilia Castaño en un article respecte a l'escletxa digital com un efecte que afecta diferents àmbits. Ella en concret l'analitza des del punt de vista del gènere (escletxa de gènere) i apunta que les noies joves i les dones tenen majors dificultats d'accés a les TIC.
__________
Imatges: 1a. Gideon Burton (Flickr), 2a. 31chus
Share/Bookmark