Pàgines

dimarts, 25 de maig del 2010

Estat actual i perspectives en l'ocupació

El passat dijous vaig assistir a una ponència del Sr. Oriol Homs, Director General del CIREM que tenia com a títol: “Estat actual. Sectors generadors d'ocupació i sectors emergents. Actualització dels informes CEDEFOP”.

Feia molt temps que no assistia a una ponència d'aquest nivell, amb un grau d'informació de qualitat com aquest i amb la barreja justa i necessària de dades objectives i interpretació subjectiva. Intento fer un petit recull d'algunes de les dades que més em van cridar l'atenció.

Impactes generats per la crisi:
  • Destrucció massiva d'ocupació a partir del IIIT08 (tercer trimestre del 2008) amb la previsió que a partir del IIT10 s'iniciï una lleu recuperació que s'allargui fins 2015-2020. Amb una baixa creació neta d'ocupació.
  • Les ocupacions que durant tot aquest període s'han destruït no tornaran a recuperar-se si no que se'n crearan de noves. Necessitat imperiosa de re-qualificar, re-orientar, ...
  • L'afectació de la crisis és selectiva arribant en major mesura a; homes, joves, assalariats (sector privat), immigrants, menys qualificats, ... Amb un alt grau de concentració a nivell familiar, en el 75% de les famílies catalanes tot els seus actius estan ocupats. És a dir, el 25% restant te un grau d'afectació molt alt.
  • Hi han sectors que actualment son generadors d'ocupació neta. La població activa femenina s'ha incrementat

En el període entre IT08 i IVT09 es poden destacar el següents percentatges:

-Edats:
 Dels que han perdut l'ocupació:   Dels que han trobat ocupació:
   58% joves de 16-19 anys          3%  dones de 35-44 anys
   25% joves de 20-24 anys        11%  dones de 45-54 anys

-Formació:

 Dels que han perdut l'ocupació:     Dels que han trobat ocupació:
   64% persones analfabetes        15% persones amb CFGS
                                                   37% persones amb Doctorat

Així doncs la tendència clara és que el treballador amb baixa qualificació és el primer que es veu afectat per la pèrdua d'ocupació. Això ens condueix cap a un nou model productiu que necessàriament ha de posar en el centre dels seus objectius la qualificació dels treballadors

Per l'any 2007 (la tendència actual és molt similar) el model de qualificació era el següent;



0-2: Nivell baix de formació (fins graduat escolar)
3-4: Nivell mig de formació (FP, diplomats, ...)
5-6: Nivell alt de formació (Llicenciats, doctorats, ...)

Un cop vistes les dades exposades, en el nostre país tenim una necessitat imperiosa de qualificar els nostres joves (que son els que s'han vist més afectats per la destrucció d'ocupació) fent créixer el percentatge del nivell formatiu 3-4 (cal millorar l'ESO, reduint el fracàs escolar per tal d'assegurar que un major nombre de joves finalitzin una formació professional, FP).

En el període entre IT08 i IT10 alguns dels sectors creadors d'ocupació per nivell formatiu han estat:
  • Llicenciats: Sanitat, Ensenyament, Consultoria, rr.hh, Cultura (escriptors)
  • Diplomats: Sanitat (Infermers/res)
  • CFGS/BAT: Educació infantil, Tècnics
  • CFGM (FP): Operaris, Seguretat, Serveis a les persones, Transport i logística

Una altra dada important que el ponent destaca de l'estudi “Future Skill Needs in Europe” del CEDEFOP és el fet que el 80% de llocs de treball del futur no seran nous sinó que es tractarà de reposicions de persones jubilades. La previsió fiu que en aquests llocs de substitució es requerirà ;
En el 15% dels llocs serà necessari nivell formatiu 0-2
En el 50% dels llocs serà necessari nivell formatiu 3-4
En el 35% dels llocs serà necessari nivell formatiu 5-6

Cal canviar el model de qualificacions per tal de poder generar un nou model productiu que atengui als nous reptes que tenim davant nostre. Les polítiques locals d'ocupació han de tenir com a prioritats;
  • La qualificació i la formació ---> mà d'obra (recursos humans)
  • La innovació i la internacionalització ---> teixit productiu (empreses)
Les polítiques locals d'ocupació han d'anar lligades a les polítiques industrials i d'innovació tot buscant l'eficàcia i l'eficiència. L'aposta ha de ser pels sectors emergents (que donaran resultats a mig i llarg termini) i pels sectors forts a nivell local (que han de liderar la recuperació immediata).

Aquest és un breu recull sintètic de les dades i idees plantejades en la interessant ponència a dalt citada.
Us deixo l'enllaç a una altra presentació d'Oriol Homs que comparteix gran part de les dades amb la que jo us he comentat “Noves competències per a noves ocupacions” .

diumenge, 2 de maig del 2010

Actituds en la recerca de feina per evitar la porta d'emergència


Del contacte diari amb persones (treballadores) que es troben en situació d'atur en puc treure moltes vivències, experiències, anècdotes, etc. però poques conclusions clares. És a dir, intentar estandarditzar grups o col·lectius per definir-ne les dificultats i les possibles actuacions (orientacions) és força difícil.

La situació laboral a Catalunya, segons les dades de l'E.P.A. (1T-2010), és que tenim 676.200 persones aturades que representen el 17,9%. El panorama, tot i els diferents matisos, és tant clar com dur, el que no està tant clar és la dimensió i les conseqüències que tota aquesta combinació de factors poden generar si no som capaços d'adaptar les solucions que estem intentant trobar a la realitat dels problemes que estem vivint.
Una dona amb 55 anys aturada després de molts anys treballant en al mateixa empresa o un jove de 30 aturat des de fa quasi dos anys són dos casos que podem trobar fàcilment avui pel carrer. Segurament també els podríem haver trobat fa quinze o disset anys (ens hauria costat una mica més que avui ¿?). Els casos poden ser iguals però el context en el que es troben no, ni tampoc serveixen els mateixos recursos i ni les mateixes estratègies per sortir-se'n.
La dona fa dos mesos que es troba a l'atur i entre llàgrimes comentava que ho veu molt negre, que ja s'ha apuntat en diverses borses, que vol fer un curs d'informàtica, que... no sap on pot anar més.
El jove, que està apunt d'esgotar la prestació d'atur (quasi dos anys), espera silenciós mentre jo li pregunto sobre la seva escassa formació i arronsa les espatlles quan la qüestió fa referència al què ha estat fent durant els dos darrers anys. Ara creu que potser hauria de fer algun curs per veure si troba feina en un altre sector ....

Som conscients d'on ens trobem?, som conscients de quines actituds son les que ens ajudaran superar aquest llarg camí ?.

El pes específic de l'individu en aquests casos (situacions) hi juga un paper determinant, fet que queda demostrat en la majoria de dispositius d'orientació laboral (basats en sessions individuals a partir de les que es plantegen complements grupals). La realitat actual situa aquests dispositius públics davant d'una combinació de factors: reducció d'ofertes, increment de demandants, diversitat de perfils, volum d'usuaris, ... que els avoca cap a una progressiva sensació d'asfíxia.

Donar resposta a un problema que “sempre” ha existit amb una solució que “sempre” hem utilitzat potser un bon raonament (basat en l'experiència) per tractar de solucionar un problema sempre i quan tots els factors que hi intervenen siguin sempre els mateixos (entorns estables). Tal i com ja he dit, el cas que ens ocupa presenta un problema antic (persones aturades) en un context en continua evolució i amb gran variabilitat de factors. Per tant, la capacitat d'adaptació, flexibilitat i actualització dels dispositius ha de ser l'eina que els faci més efectius i ajustats a la realitat socio-laboral que estem vivint.
És necessari que aquesta reflexió sorgeixi dels serveis públics, no només pel seu bon funcionament si no per poder a la vegada transmetre aquests valors als usuaris que s'hi adrecen buscant que algú els agafi per la mà i els acompanyi caminant amb els ulls embenats cap al camí de sortida (molts cops cap a la sortida d'emergència).


Imatges; jurtverson i LeeCarson (Flickr)
Share/Bookmark