Pàgines

dilluns, 10 de desembre del 2018

Competència digital i joves. (Ciutadania digitalment competent)

Sovint s’estableix una relació directa entre els joves i les tecnologies. Generalment se pressuposa que les generacions joves, que han nascut i conviscut en una societat digital, tenen un coneixement innat sobre les eines i recursos digitals i a més en fan un aprofitament òptim.

Fa uns dies llegia un article de Víctor Redón (2017), que apunta l’error que suposa realitzar aquesta associació (joves&tecnologia) de forma genèrica i automàtica. Partint de la pregunta “¿Y dónde están los natives digitales?”, especificava que aquests dos conceptes: “...se han relacionado entre sí casi de forma natural, con el supuesto de que los niños y jóvenes nacidos en el auge tecnológico son en sí mismos expertos en el uso de las tecnologías, o al menos están propensos ausarlas de forma fluida.

La meva experiència em confirma que els joves tenen coneixement i experiència en l’ús d’algunes eines i recursos digitals, sovint en aquelles en les que, per motivació personal i de forma autodidàctica, hi han anat a parar. Això però, no implica sempre que siguin els recursos ni els usos de la tecnologia més encertats, ni més necessaris pel moment personal i acadèmic en el que es troben. Deixar aquesta elecció únicament al seu propi criteri, dins una societat centrada en un consumisme dirigit per interessos comercials ferotges, no sembla que sigui el millor camí per a que els joves facin un ús encertat, idoni i ple (en qualitat, no en quantitat) de la tecnologia.
Està clara doncs la necessitat de capacitar digitalment als joves, i d’aquesta forma propiciar un coneixement i un ús responsable, adaptat i òptim de les tecnologies que tenen al seu voltant. 

En aquest sentit el sistema educatiu planifica i distribueix els coneixements, habilitats i actituds necessàries de forma progressiva al llarg del recorregut formatiu deles persones. La finalitat del entorn educatiu, en aquest aspecte, no és altra que capacitar digitalment als joves per a que esdevinguin futurs ciutadans digitalment competents.

Donada la rellevància i transcendència d’aquests aspectes, podem trobar esforços importants per tal d’identificar i sistematitzar les dimensions de la competència digital. Per exemple, la UE ha establert un Marc Europeu de competències digitals per als ciutadans (DigiComp2.1), on defineixen 21 ítems concrets de la competència agrupades en 5 àrees:
  1. Informació ialfabetització digital
  2. Comunicació icol·laboració
  3. Creació decontingut digital
  4. Seguretat
  5. Resolució de problemes

Infografia Digicom(v2.1) - (Marc de la competència digital per a ciutadans)
Tot i tenir ben definit el marc en el que és necessari preparar (formar) als joves dins la competència digital, sovint costa veure que se’n faci una implementació àgil i adequada en l’àmbit educatiu. Estem parlant de coneixements que requereixen una actualització constant i una implicació “especial” dels professionals (docents generalment “immigrants digitals”). A més, exigeixen a tots els agents implicats agilitat en la planificació, implementació i revisió del model d’ensenyament utilitzat. En cas contrari l’efectivitat del procés formatiu es veu afectada, ja que sempre es va amb retard respecte a la realitat quotidiana.
 
En aquest punt podríem obrir un gran debat sobre la forma com es treballa la competència digital en l’àmbit educatiu (l’actualització (retard), transversalitat, pràctica, agilitat, implementació,...), però ho deixarem per més endavant. Com a mostra dels plantejaments actuals relatius a la competència digital específica en els docents podem destacar;


 

Bibliografia:

 
Carretero, S.; Vuorikari, R. and Punie, Y. (2017). DigComp 2.1: The Digital Competence Framework for Citizens with eight profi-ciency levels and examples of use, EUR 28558 EN, doi:10.2760/38842.
http://publications.jrc.ec.europa.eu/repository/bitstream/JRC106281/web-digcomp2.1pdf_(online).pdf 

Redecker, C. European Framework for the Digital Competence of Educators: DigCompEdu. Punie, Y. (ed). EUR 28775 EN. Publications Office of the European Union, Luxembourg, 2017, ISBN 978-92-79-73494-6, doi:10.2760/159770, JRC107466

Redón, V. (2017). ¿Y dónde están los nativos digitales? Algunas reflexiones sobre la asociación mecánica jóvenes-tecnologías digitales. Lets-Cinvestav. http://lets.cinvestav.mx/DesdeLETS/TabId/134/ArtMID/543/ArticleID/79/191Y-d243nde-est225n-los-nativos-digitales-Algunas-reflexiones-sobre-la-asociaci243n-mec225nica-j243venes-tecnolog237as-digitales.aspx

dilluns, 8 de gener del 2018

Tendències e-learning pel 2018

Un cop empassats els raïms de la sort, un dels primers objectius de l'any ha estat mirar quines seran les tendències de la formació en línia pel 2018. La veritat és que n'hi ha per a tots els gustos (i colors), després de llegir 5 fonts d'informació diferents ja acumulava 22 "noves tendències" pel futur de l'elearning... (Educación3.0, AEFOL,Kineo, IEBS, Docebo)
 
Però com en tots els àmbits les prediccions són això, afirmacions que tenen algunes possibilitats de fer-se realitat i de moment poca certesa. En aquest post ens fixarem (i comentarem breument) en quatre d'aquestes tendències, que a criteri propi tenen un gran potencial dins l'àmbit de la formació (tot i que desconeixem si seran les que s'imposaran durant els propers 365 dies):

-Machine Learning.
Un terme que d'entrada costa d'entendre, i també d'explicar, però que aporta una dinàmica disruptiva que ens pot fer canviar la manera de veure i/o pensar en com aprendrem. La combinació de l'acumulació de dades (Big data) amb les màquines intel·ligents o màquines que aprenen, suposa un canvi d'escenari molt important que pot generar aplicacions dins l'educació sorprenents (adaptative learning, experience learning, learning analytics, chatbots...). Exemples pràctics
Imatge: GDJ (Pixabay)

-Mobile Learning.
Com en l'anterior apartat, aquesta més que una tendència concreta és un concepte que engloba gran quantitat d'opcions i que obre (trenca) moltes possibilitats dins de la idea d'educació que tenim actualment. El que els dispositius mòbils, tecnologies digitals i recursos web posen al servei de les metodologies educatives és tan gran i pot ser tant positiu que, només per aquest motiu, ja caldria començar a obligar a que tots els processos d'ensenyament/aprenentatge els incorporessin. L'aprenentatge mòbil (M-learning), segons podem llegir a Viquièdia, es caracteritza per:
  • Aprenentatge sempre i a tot arreu (anytime/anywhere)
  • Interacció instantània entre alumne i professor
  • Major accessibilitat, portabilitat i funcionalitat
  • Aprenentatge col·laboratiu
  • Aprenentatge exploratori.
     Imatge: Geralt (Pixabay)

-Gamificació.
Dins l'educació ja existeixen suficients experiències en aquest àmbit com per a no considerar-la una novetat. Tot i això, sí que encara hi ha un llarg recorregut  per explorar i desenvolupar atesos els beneficis que aporta a les noves metodologies educatives que cerquen enriquir els processos d'aprenentatge, tot adaptant-los i apropant-los als estudiants (fent-los més significatius, individualitzats, socials i motivadors).
Interessant article: La gamificación, un juego muy serio
    Imatge: Geralt (Pixabay)

-Wereables.
Aquest fenomen, que comença a ser molt present en la vida quotidiana mitjançant rellotges, polseres, etc..., encara no s'ha desenvolupat gaire en context educatius. L'Internet of Things (IoT) amb la connectivitat entre diferents aparells obre un gran ventall de possibilitats, que de moment tant sols les ulleres han començat a obrir el camí. Ja sigui les GoogleGlass, de ja fa un temps, o les ulleres de realitat virtual que cada cop van trobant més aplicacions en processos d'aprenentatge. Cap a on s'obrirà camí aquest camp? ...taules, cadires, parets, sabates, uniformes, llibres, ...¿?
   Imatge: OpenIcons (Pixabay)
Share/Bookmark