En una entrevista a Francis Pisani, realitzada per un equip de TV3, es planteja el tema de la incorporació d’internet a les aules coincidint amb l’arribada aquest curs d’ordinadors portàtils en algunes aules.
Aquest analista en noves tecnologies explica la necessitat de canvi en el paper dels professors dins l’aula com a fruit de l’adaptació a les noves oportunitats que ofereix internet. La funció del professor ha de canviar i Pisani l’orienta cap a la pèrdua de “poder” a favor de la xarxa ja que pot aportar molts més recursos i propicia l’aprenentatge en comú dels alumnes. Insisteix en que els professor han d’acceptar aquest nou rol de “monitor/guia” que ajudi (eduqui) els alumnes a fer un ús més adequat de la xarxa per al seu aprenentatge.
La veritat és que tant interessant ha estat llegir/escoltar l’entrevista com a llegir els comentaris que s’han anat afegint a la noticia. Crec que és un bon reflex de la realitat, encara hi ha molts professionals que perceben les possibilitats de la xarxa com una “amenaça” o com un element més de “distracció” dins l’aula pels alumnes.
La resistència al canvi que sorgeix dins aquest col·lectiu entra dins la lògica de qualsevol procés en el que no s’hi han posat les proporcions justes de gestió i informació per una banda i interès i voluntat per l’altra.
Actualment hi ha multitud d’experiències de professors, organismes i centres a la xarxa en les que es poden veure les possibilitats educatives que ofereix internet dins i fora d’un aula. El més preocupant son aquells casos en els que a més de no creure en les possibilitats d’internet a l’aula ho perceben com una amenaça per la seva professió.
...Omplir les aules de portàtils per si mateix no les convertirà en aules 2.0. És qüestió de temps que s’acabi produint una “conversió” de la resta dels professors?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada