LA “REVOLUCIÓ A LES AULES”: El “poder” dels professors enfront d’internet

En una entrevista a Francis Pisani, realitzada per un equip de TV3, es planteja el tema de la incorporació d’internet a les aules coincidint amb l’arribada aquest curs d’ordinadors portàtils en algunes aules.

Aquest analista en noves tecnologies explica la necessitat de canvi en el paper dels professors dins l’aula com a fruit de l’adaptació a les noves oportunitats que ofereix internet. La funció del professor ha de canviar i Pisani l’orienta cap a la pèrdua de “poder” a favor de la xarxa ja que pot aportar molts més recursos i propicia l’aprenentatge en comú dels alumnes. Insisteix en que els professor han d’acceptar aquest nou rol de “monitor/guia” que ajudi (eduqui) els alumnes a fer un ús més adequat de la xarxa per al seu aprenentatge.

La veritat és que tant interessant ha estat llegir/escoltar l’entrevista com a llegir els comentaris que s’han anat afegint a la noticia. Crec que és un bon reflex de la realitat, encara hi ha molts professionals que perceben les possibilitats de la xarxa com una “amenaça” o com un element més de “distracció” dins l’aula pels alumnes.

La resistència al canvi que sorgeix dins aquest col·lectiu entra dins la lògica de qualsevol procés en el que no s’hi han posat les proporcions justes de gestió i informació per una banda i interès i voluntat per l’altra.

Actualment hi ha multitud d’experiències de professors, organismes i centres a la xarxa en les que es poden veure les possibilitats educatives que ofereix internet dins i fora d’un aula. El més preocupant son aquells casos en els que a més de no creure en les possibilitats d’internet a l’aula ho perceben com una amenaça per la seva professió.

...Omplir les aules de portàtils per si mateix no les convertirà en aules 2.0. És qüestió de temps que s’acabi produint una “conversió” de la resta dels professors?

L'ús de les TIC en els adolescents

Fa uns dies van presentar, de forma molt sintètica, un estudi realitzat per la Universitat Oberta de Catalunya sobre l’ús de les tecnologies entre els adolescents. 

En la nota de premsa s’explicava que els nois i noies d’entre 12 i 18 anys “fan menys ús del que habitualment els tòpics fan pensar” i com a titular figurava la sorprenent (a priori) afirmació: “Un terç dels adolescents catalans no fan servir cap xarxa social”

Això vindria a trencar (o bé matisar) la creença que els nadius digitals, per definició, fan un ús profund, ampli, intensiu, complert, ... de les tecnologies de la informació i la comunicació. La realitat del dia a dia ens demostra que els adolescents utilitzen les tecnologies en base al nivell de necessitats/comoditats que han trobat davant seu de forma autodidacta. Per tant és aquest punt “d’oportunitat” o fins i tot de“casualitat” que per mi explicaria, en certa forma, aquest baix ús de les TIC. 

La clau radicaria en proporcionar un aprenentatge estructurat i adaptat de tots aquells recursos i eines que hi ha disponibles a la xarxa per a que puguin fer-ne un ús “conscient i responsable” dels millors recursos tecnològics que tenen al seu voltat per cada àmbit de la seva vida (formació, família, amics, lleure, ...).

Hi ha bones pràctiques a nivell de centres educatius pel que fa a la iniciació, foment, informació, participació en l’ús de les TIC, però també hi ha molts altres casos en els que aquestes informacions arriben als adolescents de forma espontània (sovint incompleta o basada en les “modes” i no amb un ús racional). 

Arribats en aquest punt podríem parlar d’innovació educativa, de com formar en l’ús racional de les TIC a partir d’un patró de docència tradicional, de responsabilitats en l’adquisició de competències digitals, etc... però crec que llavors sortiríem del plantejament original d’aquest post.

El que si que crec que es pot assegurar és que una de les peces clau en aquest punt són els professionals de l’educació, entenc que són un dels actors importants (no els únics) que poden “acompanyar” als adolescents per que aquesta immersió digital sigui el més acurada possible. Es tracta de transmetre una manera d’entendre, d’utilitzar, de pensar davant les noves tecnologies i les possibilitats inesgotables i aplicables a tots els àmbits de la seva vida.