Ja no recordo les vegades que hauré escoltat en els darrers anys que cal fer una reforma del mercat laboral espanyol. Les imperfeccions del mercat laboral i els diversos canvis demogràfics, socials, econòmics i legislatius que l’afecten han estat analitzats des de totes les òptiques possibles, i tots els agents implicats han argumentat constantment els seus posicionaments sense ser capaços d’arribar en cap moment a cap punt d’acord suficient com per poder afrontar la tant reclamada reforma. Reforma que hauria d’arribar per pal·liar diversos desajustos i disfuncions que ja fa temps que es produeixen i que provoquen uns efectes, sobretot en l’actual dinàmica econòmica, força dramàtics.
La realitat em va demostrant que realitzar un plantejament ferm, de futur, que respongui als canvis estructurals que s’han produït en el mercat laboral d’aquest país sense caure en el “curt-terminisme”, en els interessos individuals, la dependència de la pròxima estadística, és pràcticament impossible. Així doncs ens comencem acostumar a escoltar discursos plens de paraules clau que no passen d’això; ...paraules!! (flexibilitat, productivitat, atur, acomiadament, temporalitat, r&d o i+d+i, concertació, igualtat, conciliació, costos, drets, etc..)
Fa uns dies llegia un complet artícle d’Alfonso Jimenez, “Gestión de personas y tendencias del mercado laboral”, a la revista Harvard Deusto Business Review (nº185/des'09) on realitzava un repàs dels factors fonamentals que, segons ell, han conduït cap a una transformació del mercat laboral. Els principals elements que analitzava són;
§ Reducció de la natalitat. Espanya va ser l’any 1998 el país del món amb la natalitat més baixa. Tot i els darrers creixements de la taxa, provinents dels naixements de mares immigrants, encara no s’arriba als desitjats 2,1 fills per parella (actualment 1,4) que assegurarien el canvi generacional.
Els efectes d’aquests tipus de variacions són visibles al cap de vint anys, així es va poder comprovar al 1998 (com a conseqüència de la baixa natalitat del 1978) tot i que llavors es va suplir amb una oferta complementaria: la immigració. Així doncs cal preveure que cap al 2018 tinguem una forta reducció de l’oferta de mà d’obra.
§ Esperança de vida. Al llarg de la història una important reducció de la mortalitat infantil va fer crèixer l’esperança de vida. L’any 1870 estava situada en els trenta anys, actualment està en els 79,7 anys (83 dones i 76,3 homes)
§ Envelliment de la població. Aquesta tendència constant de la nostra societat te, entre d’altres, dos causes força marcades; la reducció de la natalitat i la millora del sistema sanitari.
S’estima que cap al 2050 tindrem, segons una projecció de l’Eurostat, un 35,6% de jubilats i un 52,9% de persones en edat de treballar.
§ Incorporació de la dona al mercat de treball. Ha estat un altre dels factors que des de fa temps (a partir dels 90) porta influint en el canvi de panorama del mercat de treball. Tal i com pretenia el Tractat de Lisboa s’està anant cap unes taxes que aconsegueixen complementar l’oferta laboral existent.
Cal tenir en compte però els desajustos que es generen amb el canvi social que representa que la dona treballi fora de casa. Actualment es comença a ser conscient d’aquesta realitat i s’intenta començar a corregir els desajustos mitjançant les polítiques de conciliació i igualtat.
§ Dèficits del sistema educatiu.
- El sistema educatiu no s’adapta a la demanda de mà d’obra existent. Es revela com a un model rígid i ancorat en metodologies poc eficaces i mínimament efectives.
- Es produeix un grau molt elevat de fracàs i abandonament escolars.
- Hi ha una gran quantitat de titulats universitaris i per contra pocs titulats professionals.
- Nul desenvolupament de competències i habilitats necessàries pel mercat laboral.
- Els nivells idiomàtics que presenten a la finalització del procés educatiu és molt baix (sobretot en el cas de l’anglès).
§ Nous valors de la generació Y. Els valors que aporta la generació Y (substancialment diferents als de les generacions precedents; generació X, baby-boomers) provoca canvis qualitatius en la configuració de l’oferta de mà d’obra. Els factors que el joves més valoren per ordre són: salaris, ambient de treball, flexibilitat horària, plans de carrera, .. També s’hi afegeix la notorietat/imatge global de l’empresa.
§ Creixement de la demanada. El creixement econòmic entre 1995 i el 2007 ha tingut una repercussió directa sobre la demanda de mà d’obra. El dèficit en gran part dels sectors ha estat cobert per mà d’obra immigrant, fet que avui dia, en l’actual context econòmic, ens condueix cap a un estancament general de l’ocupació i progressivament unes taxes d’atur cada cop més preocupants.
Entre 1994 i 2007 s’han creat 8 milions de llocs de treball. Actualment hi ha 6 milions de persones nascudes fora d’Espanya sobre una població de 45 milions.
§ Necessitat de millorar la nostra capacitat competitiva. Es tracta d’un dels aspectes més definitoris de la nostra economia actual; el grau de competitivitat. Entre d’altre mesures, l’autor ens planteja, millorar el marc jurídic com a via per a corregir-ho tenint en compte que som una economia fortament centrada en el sector terciari i que per tant implica una forta dependència de l’optimització dels costos i compensacions de personal.
§ Atur. La taxa d’atur ens condueix cap a taxes alarmants, tot i que s’espera que no arribin als valors dels anys 93 i 94 que en el seu dia van ser les més altes de tots els països desenvolupats.
§ Immigració: cap a una Espanya multicultural. La immigració en aquest país és un fenomen de gran importància a nivell demogràfic, econòmic i social, L’INE fixa pel 2008 la població estrangera en un 11,3%. Espanya ha passat de ser país emissor d’emigrants al voltant dels anys 60 a primer rebre el retorn d’aquest emigrants (1973), amb la democràcia arribar a equilibrar els fluxos i a mitjans dels 90 iniciar una creixent tendència immigratòria. Darrerament Espanya va arribar a presentar taxes d’immigració pròximes a la dels països amb els valors més elevats del planeta.
§ Necessitat de modificar el marc jurídic laboral. Aposta per fomentar la contractació i amb això el creixement de l’economia ja que aquest país per PIB se situa en una 8a posició mundial i per competitivitat en una 29a posició mundial (segons el World Economic Forum). Respecte a aquesta situació l’autor ens planteja la flexibilitat dels acomiadaments i els costos aliens als sous com obstacles significatius per la competitivitat.
§ Sistema públic de pensions. Es preveu una forta pressió pública per a que s’allargui la vida laboral com a resposta a un insostenible sistema de pensions (en el futur). Els canvis sociodemogràfics plantegen un futur complicat quan la generació dels baby-boomers arribi a la seva jubilació ja que la proporció de contribuents serà força baixa si no hi ha cap canvi de tendència.
§ Major dificultat per atreure el talent. Els factors plantejats fins ara condueixen a aquesta conseqüència generant un increment dels costos de retenció i de rotació. Actualment s’observa una aposta per part de les empreses per la publicitat com a marca d’ocupació de qualitat i per tant atractiva pel talent
§ Major dificultat per retenir als millors. S’apunta a un canvi dels valors tradicionals de fidelitat de per vida a una empresa cap a una percepció del treball com a prioritat secundaria.
§ Necessitat de controlar els costos relacionats amb les persones.
§ Allargament de la vida laboral. Cal fer una revisió de la creença que els treballadors entre els 55 i 64 anys estiguin en el declivi de l’aportació de valor a les empreses. En l’actual context de la medicina i l’assistència sanitària aquest marge d’edats presenta capacitats físiques i mentals suficients per desenvolupar la seva tasca eficientment.
§ Necessitat de tenir cura de la conciliació i la igualtat. La incorporació de la dona al mercat laboral i els nous valors dels joves (en relació al seu temps de lleure i els horaris de treball) fan necessària aquesta conscienciació. L’aposta és clara des de l’administració pública sobretot en els temes d’igualtat i discriminació.
Finalment el sr. Jimenez apunta altres factors peculiars del nostre mercat laboral com la baixa mobilitat del treballadors, l’emancipació tardana dels joves, la vocació “funcionarial”, les diferències concretes de les diverses regions, etc...
Les xarxes socials les entenem com la màxima expressió del 2.0 en tant que son un espai virtual estructurat per a que l'usuari sigui sempre el protagonista, n'aporti el contingut, interactui amb la resta d'usuaris, participi, comuniqui, etc... Dins d'aquests tipus d'espais creats per compartir, comunicar, etc... en podem trobar de diferents tipus segons allò que pretenem oferir o aconseguir; amistat (Facebook, Tuenti, ...), fotos (Flickr, Picasa, ...), vídeo (Youtube, Blip, ...), àudio (AudioBoo, ...), rutes i mapes (Wikiloc, ...), missatges (Twitter, ...), geolocalització (Foursquare, ...), o contactes professionals (Linkedin, Xing, ...).
