Després de tenir la sort de poder escoltar durant unes quatres hores una xerrada del senyor Miguel Pajares sobre immigració i atur a Espanya el 03/03/2011, m'he decidit a compartir les següents dades que en vaig extreure.
Entre els anys 2000 i 2008 Espanya és el primer país receptor d’immigració al món (valors relatius) i el segon en valors absoluts (per darrera dels EE.UU).
Any (gener) | Persones estrangeres |
2000 | 923.879 |
2008 | 5.220.577 |
L’any 1994, tot just després de la crisi del 93, Espanya tenia una taxa d’atur 25,2% i inicia un fort creixement econòmic (durant 14 anys, fins al 2008 ). Aquest procés d’acceleració econòmica es basà en el fort creixement de sectors intensius en mà d’obra, turisme, construcció, ... Això fa que es generi una gran necessitat de mà d’obra i que en un principi provingui de la pròpia població autòctona inactiva .
Any | Persones ocupades |
1994 | 12 milions |
1998 | 20,5 milions |
Fins l’any 2001 una gran quantitat de població autòctona inactiva s’incorpora al mercat laboral (en gran nombre dones). La taxa d’atur està situada entre el 10 i el 8%. Però en aquest punt coincideix que;
- La incorporació de la dona al mercat laboral toca sostre.
- La reducció de la incorporació de nous treballadors al mercat degut a la peculiar estructura demogràfica. Això és respon a l’efecte del baby boom dels anys 59-76 que fa sentir els seus efectes a partir de l’any 92.
La necessitat de mà d’obra que te la nostra economia supera àmpliament els recursos propis i requereix treballadors estrangers. L’arriba de gran quantitat de mà d’obra forana, en un moment en que la llei d’estrangeria era com un “mur”, fa que es generi una gran bossa d’immigració il·legal que el propi sistema econòmic empeny cap a una creixent economia submergida (estimacions apuntaven que arribava a ser un 23 % del total).
Període | Noves persones ocupades | Increment població espanyola >16 anys | ||
1994 – 2001 | 3.800.000 | |||
Espanyols | 3.300.000 | 1,6 milions | ||
Estrangers | 500.000 | |||
2001 - 2008 | 4.600.000 | |||
Espanyols | 2.200.000 | < 1 milió | ||
Estrangers | 2.400.000 |
Sense l’entrada massiva d’immigració el creixement econòmic, tal com es va realitzar (basat en els sectors que ho va fer), d’Espanya no hauria arribat als nivells que va arribar.
La nostra crisi econòmica és una crisi d’ocupació i deixarà sentir els seus efectes durant força anys ja que els efectes de la recuperació econòmica no causarà efectes immediats sobre la creació d’ocupació
Actual context de la crisi econòmica (dades EPA)
Any | Increment d’aturats | Pèrdua d’ocupats | |
2008 | 1.280.000 | ||
Espanyols | 908.600 | ||
Estrangers | 371.700 | 500 | |
2009 | 1.118.700 | ||
Espanyols | 821.800 | ||
Estrangers | 296.900 | 339.300 | |
2010 | 370.000 | ||
Espanyols | 351.000 | ||
Estrangers | 19.000 | 39.100 |
Respecte a la població estrangera podem observar:
2008 – Hi ha un fort increment de la població activa que busca ocupació
2009 – Hi ha una important pèrdua d’ocupació en general i especialment entre els estrangers
2010 – Hi ha una continuació de la pèrdua de població estrangera ocupada
Les perspectives, segons M.Pajares, per l’etapa post-crisis passen per la fi dels fluxos intensos d’immigració tot i que si apunta un manteniment de l’entrada d’immigrants. Això ho fonamenta en les condicions demogràfiques de la nostra societat i en la necessitat que tindrem de treballadors qualificats.
La immigració tornarà a ser imprescindible per al creixement econòmic i apunta que es mantindrà una taxa del 15% de treballadors estrangers. Així doncs és molt necessari normalitzar el més aviat possible aquesta estructura de mercat laboral.
Informació relacionada:
Inmigración y mercado de trabajo. Informe 2010