diumenge, 19 de desembre de 2010

Feinegem 2.0

El projecte feinegem 2.0 neix amb una doble intenció; ser una eina que proporcioni informació relacionada amb la recerca de feina i el mercat laboral, i a la vegada ser un exemple de com es poden utilitzar els diferents serveis web 2.0 de forma personalitzada i adaptada als interessos de cadascú.

De moment el projecte es basa en una estructura formada per una pàgina a Facebook i per un agregador d'informacions via RSS (Netvibes)

 


Aquesta estructura està en fase de creixement i completament oberta a aportacions i idees que ajudin a ampliar-la i millorar-la. De totes formes la idea del projecte és que utilitzeu les diferents eines i a la vegada us animeu a adaptar-vos-les al vostre perfil, necessitats, interessos, ...és a dir que arribeu a confeccionar el vostre propi Espai Personal d'Aprenentatge ( o treball).

dimecres, 1 de desembre de 2010

Habilitats digitals (buscar, llegir, guardar)

Fa uns dies en la meva finestreta al món (Twitter) va aparèixer un missatge (tweet) tant curt com a senzill que darrera seu amagava una informació que vaig trobar moooolt interessant.
             
              @rocasalvatella 
              Nuevo post: Kit Básico de Habilidades Digitales http://bit.ly/b6qtwl
              3:30 PM Nov 22nd via twitterfeed

Darrera aquest text d'uns 70 caràcters hi ha tot un plantejament molt ben explicat i estructurat del que son les habilitats digitals. Es tracta de les eines clau que ens permeten ser hàbils dins aquest món digital. No es tracta d'una “moda” passatgera que aviat desapareixerà si no d'aquelles capacitats que ens obren el pas cap una nova forma d'aprendre, treballar, comunicar-nos, relacionar-nos, etc...

En aquest "kit" de 9 vídeos realitzats per @rocasalvatella amb narració de @genisroca podem trobar una explicació molt entenedora del que consideren les habilitats digitals bàsiques: buscar, llegir, guardar.









divendres, 22 d’octubre de 2010

Xarxes, portals, contactes, ... buscar feina a internet



Introduir-se a la xarxa per buscar una oportunitat laboral passa avui en dia per tenir clars, des d'un bon inici, quins son els nostres objectius i quins seran els mitjans o serveis que millor ens ajudaran a aconseguir-los. A més també caldrà ser conscient que la nostra nova identitat digital s'haurà de gestionar d'una forma encertada, cosa que de moment no s'acostuma a ensenyar enlloc.

Un cop superats els plantejaments previs arriba l'hora de triar els recursos que han de formar part de la nostra estratègia de recerca de feina a internet. És en aquest punt on cal tenir clar per a què serveix cada “cosa” dins la xarxa.
Les xarxes socials les entenem com la màxima expressió del 2.0 en tant que son un espai virtual estructurat per a que l'usuari sigui sempre el protagonista, n'aporti el contingut, interactui amb la resta d'usuaris, participi, comuniqui, etc... Dins d'aquests tipus d'espais creats per compartir, comunicar, etc... en podem trobar de diferents tipus segons allò que pretenem oferir o aconseguir; amistat (Facebook, Tuenti, ...), fotos (Flickr, Picasa, ...), vídeo (Youtube, Blip, ...), àudio (AudioBoo, ...), rutes i mapes (Wikiloc, ...), missatges (Twitter, ...), geolocalització (Foursquare, ...), o contactes professionals (Linkedin, Xing, ...).

Les xarxes socials professionals aporten un recurs molt útil per tal de crear o ampliar la nostra xarxa de contactes professionals. Aquesta eina ens ajuda a projectar el nostre perfil professional i ens dona la possibilitat d'arribar directament a contactes molt interessants. Mitjançant els fòrum, grups, missatges, etc.. i una actitud participativa, col·laborativa, desinteressada, sincera, etc... estarem exercitant el “networking”, un camí que ens pot obrir la porta a nous contactes i oportunitats professionals. (Linkedin, Xing, Viadeo, etc...)

Els portals de feina s'estructuren com a intermediaris entre oferta i demanda, és a dir ens aporten una borsa d'ofertes de feina que nosaltres haurem de seleccionar mitjançant els cercadors en funció del nostre perfil o interessos. Un cop trobem la que ens interessa ens hi podrem inscriure sempre que abans hagem registrat les nostres dades (currículum) en el seu servidor. (Infojobs, Monster, Infoempleo, Jobsket, etc...)

Un objectiu professional clar, una bona planificació estratègica, moltes ganes de treballar i internet és una bona combinació per un bon procés de recerca de feina.

dilluns, 12 de juliol de 2010

Abans de començar a buscar feina a internet

Estic segur que algun cop has escoltat el savi consell d'alguna persona coneguda dient-te; “...això ho pots trobar a internet”. Llavors és quan penses que te tota la raó del món però on ho busco? quan temps trigaré en trobar-ho? serà veritat allò que trobaré? ....

Internet te una dimensió tant gran que molts cops ens podem trobar amb la sensació de buscar una agulla en un paller. Per això quan una persona es planteja utilitzar les diferents eines que hi ha a internet per buscar feina cal tenir clar què és el que la xarxa ens pot aportar i com i on ho hem d'anar a buscar. Utilitzar bé aquest mitjà tant “potent” pot ajudar a diferenciar-te de la resta i arribar a més i millor informació i contactes. No està gens malament, oi?

El meu consell és que abans d'asseure't davant l'ordinador dediquis una estona a pensar sobre el teu procés de recerca de feina; què, com , amb què, quan, etc. No es tracta de cap exercici nou, ja que això és igualment recomanable en el cas que busquis feina fora de la xarxa.
Intentar tenir clar quin és el teu objectiu professional és la primera ajuda per poder fer una bona recerca. Per determinar quin és el teu objectiu (en el qual centraràs els teus esforços i la teva estratègia) cal que pensis en allò que has estudiat, quina experiència tens (si en tens, és clar !!) allò que saps fer, allò que t'agrada fer o que se't dona bé. Davant les diferents opcions que t'apareguin cal aplicar-hi una bona dosis de realisme intentant veure quina és l'opció que et pot proporcionar més possibilitats de trobar una feina en la situació actual del mercat laboral. No és una decisió fàcil però val la pena dedicar-hi el seu temps i a més molts cops és recomanable poder-la prendre desprès d'escoltar l'opinió o consell d'alguna persona entesa en el tema. Cal que tinguis present que tots tenim dret a equivocar-nos en aquesta determinació i que també es pot modificar en funció del temps i de la situació personal de cadascú.




En relació a l'objectiu professional que hagis triat hauràs de dissenyar la teva estratègia de recerca que millor s'ajusti al que pretens aconseguir. Per això hauràs d'escollir quines eines seran les que et poden proporcionar millors resultats; blocs d'experts, portals de feina temàtics, xarxes socials, xarxes professionals, videocurrículum, webs d'empreses, etc...
Dins l'estratègia també hauràs de tenir molt present que apostar per la recerca de feina mitjançant internet t'ajuda a accedir i ser visible en molts llocs i que per tant la teva identitat digital també és una peça clau de tot aquest procés.

Un cop fet un bon plantejament tens davant teu un gran ventall de possibilitats que et poden ajudar en la teva recerca de feina. També has de tenir molt present que la majoria d'aquestes eines no tenen un efecte immediat i per tant d'entrada cal invertir-hi temps i amb paciència esperar resultats. Aquestos sempre dependran del què, com i on ho fas, és a dir cal una actitud activa.



Frases llegides a Twitter :

@seniormanager No se puede perder tiempo abarcando todas las redes 2.0, hay que escoger la mejor combinación de herramientas #jornadaempleo

@seniormanager Las #redessociales no fueron creadas para buscar #empleo. Es lo 1ro que hay que entender antes de empezar a buscar

@seniormanager Buscar #empleo en los portales de siempre, puede tomar más tiempo del que puedes perder para tener éxito

@yoriento Ayudar a buscar trabajo dando una lista de portales de empleo es como ayudar a buscar pareja con una lista de discotecas

@sntalent En las redes sociales: No se trata de buscar trabajo, sino de encontrar oportunidades laborales

dimarts, 25 de maig de 2010

Estat actual i perspectives en l'ocupació

El passat dijous vaig assistir a una ponència del Sr. Oriol Homs, Director General del CIREM que tenia com a títol: “Estat actual. Sectors generadors d'ocupació i sectors emergents. Actualització dels informes CEDEFOP”.

Feia molt temps que no assistia a una ponència d'aquest nivell, amb un grau d'informació de qualitat com aquest i amb la barreja justa i necessària de dades objectives i interpretació subjectiva. Intento fer un petit recull d'algunes de les dades que més em van cridar l'atenció.

Impactes generats per la crisi:
  • Destrucció massiva d'ocupació a partir del IIIT08 (tercer trimestre del 2008) amb la previsió que a partir del IIT10 s'iniciï una lleu recuperació que s'allargui fins 2015-2020. Amb una baixa creació neta d'ocupació.
  • Les ocupacions que durant tot aquest període s'han destruït no tornaran a recuperar-se si no que se'n crearan de noves. Necessitat imperiosa de re-qualificar, re-orientar, ...
  • L'afectació de la crisis és selectiva arribant en major mesura a; homes, joves, assalariats (sector privat), immigrants, menys qualificats, ... Amb un alt grau de concentració a nivell familiar, en el 75% de les famílies catalanes tot els seus actius estan ocupats. És a dir, el 25% restant te un grau d'afectació molt alt.
  • Hi han sectors que actualment son generadors d'ocupació neta. La població activa femenina s'ha incrementat

En el període entre IT08 i IVT09 es poden destacar el següents percentatges:

-Edats:
 Dels que han perdut l'ocupació:   Dels que han trobat ocupació:
   58% joves de 16-19 anys          3%  dones de 35-44 anys
   25% joves de 20-24 anys        11%  dones de 45-54 anys

-Formació:

 Dels que han perdut l'ocupació:     Dels que han trobat ocupació:
   64% persones analfabetes        15% persones amb CFGS
                                                   37% persones amb Doctorat

Així doncs la tendència clara és que el treballador amb baixa qualificació és el primer que es veu afectat per la pèrdua d'ocupació. Això ens condueix cap a un nou model productiu que necessàriament ha de posar en el centre dels seus objectius la qualificació dels treballadors

Per l'any 2007 (la tendència actual és molt similar) el model de qualificació era el següent;



0-2: Nivell baix de formació (fins graduat escolar)
3-4: Nivell mig de formació (FP, diplomats, ...)
5-6: Nivell alt de formació (Llicenciats, doctorats, ...)

Un cop vistes les dades exposades, en el nostre país tenim una necessitat imperiosa de qualificar els nostres joves (que son els que s'han vist més afectats per la destrucció d'ocupació) fent créixer el percentatge del nivell formatiu 3-4 (cal millorar l'ESO, reduint el fracàs escolar per tal d'assegurar que un major nombre de joves finalitzin una formació professional, FP).

En el període entre IT08 i IT10 alguns dels sectors creadors d'ocupació per nivell formatiu han estat:
  • Llicenciats: Sanitat, Ensenyament, Consultoria, rr.hh, Cultura (escriptors)
  • Diplomats: Sanitat (Infermers/res)
  • CFGS/BAT: Educació infantil, Tècnics
  • CFGM (FP): Operaris, Seguretat, Serveis a les persones, Transport i logística

Una altra dada important que el ponent destaca de l'estudi “Future Skill Needs in Europe” del CEDEFOP és el fet que el 80% de llocs de treball del futur no seran nous sinó que es tractarà de reposicions de persones jubilades. La previsió fiu que en aquests llocs de substitució es requerirà ;
En el 15% dels llocs serà necessari nivell formatiu 0-2
En el 50% dels llocs serà necessari nivell formatiu 3-4
En el 35% dels llocs serà necessari nivell formatiu 5-6

Cal canviar el model de qualificacions per tal de poder generar un nou model productiu que atengui als nous reptes que tenim davant nostre. Les polítiques locals d'ocupació han de tenir com a prioritats;
  • La qualificació i la formació ---> mà d'obra (recursos humans)
  • La innovació i la internacionalització ---> teixit productiu (empreses)
Les polítiques locals d'ocupació han d'anar lligades a les polítiques industrials i d'innovació tot buscant l'eficàcia i l'eficiència. L'aposta ha de ser pels sectors emergents (que donaran resultats a mig i llarg termini) i pels sectors forts a nivell local (que han de liderar la recuperació immediata).

Aquest és un breu recull sintètic de les dades i idees plantejades en la interessant ponència a dalt citada.
Us deixo l'enllaç a una altra presentació d'Oriol Homs que comparteix gran part de les dades amb la que jo us he comentat “Noves competències per a noves ocupacions” .

diumenge, 2 de maig de 2010

Actituds en la recerca de feina per evitar la porta d'emergència


Del contacte diari amb persones (treballadores) que es troben en situació d'atur en puc treure moltes vivències, experiències, anècdotes, etc. però poques conclusions clares. És a dir, intentar estandarditzar grups o col·lectius per definir-ne les dificultats i les possibles actuacions (orientacions) és força difícil.

La situació laboral a Catalunya, segons les dades de l'E.P.A. (1T-2010), és que tenim 676.200 persones aturades que representen el 17,9%. El panorama, tot i els diferents matisos, és tant clar com dur, el que no està tant clar és la dimensió i les conseqüències que tota aquesta combinació de factors poden generar si no som capaços d'adaptar les solucions que estem intentant trobar a la realitat dels problemes que estem vivint.
Una dona amb 55 anys aturada després de molts anys treballant en al mateixa empresa o un jove de 30 aturat des de fa quasi dos anys són dos casos que podem trobar fàcilment avui pel carrer. Segurament també els podríem haver trobat fa quinze o disset anys (ens hauria costat una mica més que avui ¿?). Els casos poden ser iguals però el context en el que es troben no, ni tampoc serveixen els mateixos recursos i ni les mateixes estratègies per sortir-se'n.
La dona fa dos mesos que es troba a l'atur i entre llàgrimes comentava que ho veu molt negre, que ja s'ha apuntat en diverses borses, que vol fer un curs d'informàtica, que... no sap on pot anar més.
El jove, que està apunt d'esgotar la prestació d'atur (quasi dos anys), espera silenciós mentre jo li pregunto sobre la seva escassa formació i arronsa les espatlles quan la qüestió fa referència al què ha estat fent durant els dos darrers anys. Ara creu que potser hauria de fer algun curs per veure si troba feina en un altre sector ....

Som conscients d'on ens trobem?, som conscients de quines actituds son les que ens ajudaran superar aquest llarg camí ?.

El pes específic de l'individu en aquests casos (situacions) hi juga un paper determinant, fet que queda demostrat en la majoria de dispositius d'orientació laboral (basats en sessions individuals a partir de les que es plantegen complements grupals). La realitat actual situa aquests dispositius públics davant d'una combinació de factors: reducció d'ofertes, increment de demandants, diversitat de perfils, volum d'usuaris, ... que els avoca cap a una progressiva sensació d'asfíxia.

Donar resposta a un problema que “sempre” ha existit amb una solució que “sempre” hem utilitzat potser un bon raonament (basat en l'experiència) per tractar de solucionar un problema sempre i quan tots els factors que hi intervenen siguin sempre els mateixos (entorns estables). Tal i com ja he dit, el cas que ens ocupa presenta un problema antic (persones aturades) en un context en continua evolució i amb gran variabilitat de factors. Per tant, la capacitat d'adaptació, flexibilitat i actualització dels dispositius ha de ser l'eina que els faci més efectius i ajustats a la realitat socio-laboral que estem vivint.
És necessari que aquesta reflexió sorgeixi dels serveis públics, no només pel seu bon funcionament si no per poder a la vegada transmetre aquests valors als usuaris que s'hi adrecen buscant que algú els agafi per la mà i els acompanyi caminant amb els ulls embenats cap al camí de sortida (molts cops cap a la sortida d'emergència).


Imatges; jurtverson i LeeCarson (Flickr)

dissabte, 6 de febrer de 2010

Nadius digitals, la segona escletxa digital i d'altres ...

Molt s’ha escrit i parlat ja sobre els nadius digitals a aquestes alçades com per pretendre descobrir res de nou. Crec que tots som perfectament conscients que qualsevol adolescent d’avui en dia en el seu procés de creixement viu immers en un entorn  basat en aparells i tecnologies digitals, les quals són i seran la base de la gran majoria de processos quotidians amb que els humans ens trobem cada dia tant en l’àmbit personal com professional.

Tot i aquesta sensació que els adolescents tenen “guanyat” tot el que està relacionat amb les noves tecnologies, cal no caure en l’error de pensar que pel fet de relacionar-se amb aparells i tecnologies digitals seran futurs usuaris avantatjats. Com a mínim no és garantia que sàpiguen aprofitar-ne totes les seves possibilitats.
Per l’experiència que he pogut tenir amb aquests col·lectius, tot i que la situació d’entrada sorprèn una mica, tendim a pensar que darrera de l’aparença de grans dominadors d’aquestes tecnologies s’hi amaguen grans mancances. La realitat és que podem trobar joves amb gran facilitat per trobar i interaccionar en jocs online, participar en xarxes socials amb centenars de contactes, mantenir converses vertiginoses a múltiples bandes, i sobretot simultaniejar-ho amb una altra activitat principal (classes, exercicis, estudiar, ...). Però a la vegada aquestos mateixos joves (una proporció alta) els costa molt fer un document de text amb format correcte (tabulació, vinyetes, etc...), realitzar una recerca òptima d'informació a la xarxa, elaborar una resposta pròpia a partir d'altres opinions, etc..
Així doncs aquesta diferència d'ús i per tant de nivell d'exercici de competències relacionades amb la informació i el coneixement diferents autors en denominen segona escletxa digital. Per tant amb aquesta etiqueta s'entra a especificar el tipus d'aprofitament de les TIC, a diferència de la tradicional escletxa digital (o “primera”) que marca la diferència entre els que hi tenen accés i els que no.
Si fem un petit rastreig per la xarxa dels termes plantejats fins ara, ràpidament podrem constatar les diferents denominacions i punts de vista al respecte;

En un apunt de Salvador Llopis al bloc d’EducaconTIC, considera que els joves son especialistes TC (tecnologies de la comunicació) i que cal potenciar la “i” (informació). D'aquesta forma es pot potenciar la capacitat d'afegir a les competències digitals una estratègia i unes eines que els ajudin a recopilar informació i transformar-la en coneixement.
 
D'altra banda tant @seniormanager com @fisica3 apunten el terme verges digitals al gran grup d'usuaris de les tecnologies de la informació i la comunicació que es queden en un primer nivell d'interacció.

Felipe G Gil fa en un apunt força interessant, mitjançant una entrevista a un jove, el plantejament de la generació transmèdia. Una generació que experimenta amb una manera de llegir, d'escriure, de crear, de comunicar, de desenvolupar audiovisualment.

 Per últim apuntar el plantejament que fa Cecilia Castaño en un article respecte a l'escletxa digital com un efecte que afecta diferents àmbits. Ella en concret l'analitza des del punt de vista del gènere (escletxa de gènere) i apunta que les noies joves i les dones tenen majors dificultats d'accés a les TIC.
__________
Imatges: 1a. Gideon Burton (Flickr), 2a. 31chus

dimarts, 5 de gener de 2010

Formació en habilitats directives i gestió de projectes

El passat mes de desembre vaig participar en un programa formatiu adreçat al personal tècnic dels projectes “Treballs als Barris” i “Treball a les 4 comarques”. Es tracta d’una iniciativa del Servei d’Ocupació de Catalunya i del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya. L’objectiu és tractar de millorar les competències complementàries de caràcter transversal dels professionals que intervenim en els projectes citats i per això s´han dissenyat 5 mòduls (Habilitats directives, Planificació i gestió de projectes, Tècniques d’investigació social, Polítiques locals d’inclusió social i Anàlisi de bones pràctiques).


De moment he participat en els dos primers mòduls i la veritat és que s’ha tractat d’una formació de nivell, una aposta decidida per proporcionar/millorar les eines de treball dels tècnics (formació de qualitat). Molt intensiva, dinàmica, i amb uns objectius força concrets i adaptats a les necessitats. Us en faig cinc cèntims;


Habilitats directives. (16h) Impartit per Isabel Martínez, psicòloga i formadora.

- Gestió d’equips i lideratge

- Tècniques de negociació i resolució de conflictes en el treball en equip

- Conducció de reunions

- Presentacions en públic

Mòdul ben plantejat i força dinàmic en el que vam treballar aspectes tant interessants com els rols dins dels equips de treball, la comunicació (estils), la motivació, l’escolta activa, els sistemes representacionals, etc...



Planificació i Gestió de Projectes. (24h)

§ Planificació i gestió de projectes. (16h) Impartit magistralment per Marc Ambit, consultor i formador.

- El treball per projectes

- Etapes bàsiques d’un projecte

- Definició d’un projectes

- Planificació de projectes

- Execució i seguiment del projecte

Mòdul força interessant, pràctic, aplicable, dinàmic, ... del que destacaria el repàs realitzat a aspectes com: anàlisi DAFO, enfocament del marc lògic (arbre de problemes/objectius), mind map, creativitat, viabilitat, Gantt, Pert, risc, Open Poject, ...

http://gestiodeprojectes.blogspot.com

http://www.neuronilla.com

http://openproj.org/


§ Metodologies per a l’avaluació i el seguiment de projectes. (8h) Impartit per Màrius Domínguez i Montse Simó, professors del Dep. de Sociologia i Anàlisi de les organitzacions de la Universitat de Barcelona.

- Conceptes fonamentals d’avaluació

- Dissenys dels processos avaluatius

- Metodologies i tècniques de seguiment i avaluació

- Sistemes d’indicadors pel seguiment i avaluació

Repàs força exhaustiu i conceptual sobre els processos d’avaluació, seguiment i indicadors.


Share/Bookmark